Arxiu Municipal

Religiosos

S'hi troba el fons de la Parròquia de Sant Pere Apòstol del 1440 al 1956

Image
Detall de l'interior de la parròquia de Sant Pere Apòstol
Peu de foto
Detall de l'interior de la parròquia de Sant Pere Apòstol. Foto: Anna F.

Part dels fons de la parròquia de Sant Pere Apòstol (segles XIV a XX), es pot consultar en línia a l’Arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona. Destaquen les sèries de registres sacramentals i notarials pel seu volum i contingut. Aquest arxiu també té digitalitzats documents civils de Torredembarra, com la Cort del Batlle i la Universitat.

Sèries destacades

•Sacramentals 
S’han conservat els llibres de baptismes (1566-1939), confirmacions (1587-1859), matrimonis (1567-1936), de compliment pasqual (1750-1949) i d’òbits (1440-1939) de la sufragània de Clarà. S’hi acostuma a recollir el nom i primer cognom de qui rep el sagrament; nom i cognoms del pare i nom de la mare; la procedència i l’ofici. 
 
•Notarials 
Els rectors sovint feien de notaris als pobles perquè eren els únics que sabien llegir i escriure. A Torredembarra, la sèrie és molt rellevant i continuada i permet una molt bona aproximació a la vida torrenca medieval i moderna. S’han conservat: Manuals notarials (1320-1736), capítols matrimonials (1585-1763) i testaments (1500-1903).
 
•Església i administració econòmica
Pocs documents, però força interessants, sobre les rendes del rector i les disputes amb els representants de la vila. 
 
•Confraries
Només s’ha digitalitzat el “Llibre de les confraries. Començant en lo any 1656”.
 
•Hospital de pobres
Hi ha ben pocs documents: un extracte del segle XIX de la notícia d’una donació a l’hospital de pobres l’any 1378, la creació d’un censal (1779), una llicència per celebrar misses a la capella (1825) i factures i rebuts de material per l’hospital (1956).
 
Documentació no eclesiàstica

•Baronial 
Llibres de la Cort del batlle de Torredembarra: recullen bàsicament les crides i les actuacions derivades de la jurisdicció civil del batlle reial. 

•Universitat
A l’edat mitjana, el col·lectiu dels caps de casa rebien el nom d’universitat i tenien reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal. A l’Edat Moderna, la «universitat» és la designació pròpia de Catalunya dels governs locals. S’ha conservat documentació solta dels segles XVII i XVIII.